– Oh vent amic, tu que provens de totes bandes,
digue’m què has vist, digue’m perquè corres tant.
Oh vent amic, sent es teu crit,
som aquí per escoltar..
– Veig es foc com crema es bosc,
veig com s’ofega es peix en mars de dol,
veig innocents morint a plena llum d’es sol.
Guardians des vostre immens desert,
no veis com cau sa neu a n’es front de s’unicorn ?
Veig tristesa allà on brilla s’or,
veig riquesa a ets ulls d’un pobre infant.
Veig terres on tota esperança dorm,
veig qui no té res i tot t’ho vol donar.
Veig llops udolant, fanàtics adorant,
veig gent qui s’amaga per por d’estimar.
veig bufons plorant, faquirs mendicant,
veig ombres d’ancestres oblidats.
Veig grandiositat allà on s’humilitat
eclipsa s’anhel de voler triomfar.
Veig s’ego matar, sa tendresa curar,
i per tot açò i més, és que no puc aturar de cridar.
-Oh vent amic, no sé que fer per consolar-te,
no és cap paradís aquest mon que hem creat.
Fes que tots poguem alenar es teu crit
i, amb un poc de sort, alguns potser t’escoltaran.
