No et ponguis, lluna amorosa,
en sa nit dóna claror:
sempre trobaré s’amor
que me protemeres closa.
Sa lluna plena penjava
sobre la mar en es fons,
paisatge que enlluernava
ple de neu des Galatzó.
Fa lluna nova, estimat,
avui sa nit és molt fosca
i és perquè s’amaga tota,
no sortirà fins demà.
He vist sa lluna brodada
d’agulles de cap lluent,
plena, oberta i amatent:
anava tota mudada.
