S’ha lesionat el millor jugador de l’equip
S’ha esclafat el genoll i preocupa el menisc
Amb l’estadi buidant- se i el parit decidit
La penya bocabadada amb la potència del crit
Ha caigut a mitja carrera
La pilota frenava i es quedava a l’esquena
Comentava un senyor menjant pipes a darrere:
“Xato, la vida la fot quan menys te l’esperes”
I ara qui farà gol en el temps afegit
I ara a qui abraçaré els diumenges al llit
I ara a qui xiularan els de l’equip enemic
Si m’has deixat tot sol i malferit
Els mitjans emeten titulars punyents
Millor no fer cas del què digui la gent
I un becari novell que s’ha escolat a l’entrenament
Veu al 10 amb un posat depriment
Treu la llibreta i escriu un sublim titular
Senyors, tan bo és insistir com saber-se re:rar
Hem de creure en els joves, deixar enrere el passat
Que d’aquesta caiguda ens costarà recuperar
I ara qui farà gol en el temps afegit
I ara a qui abraçaré els diumenges al llit
I ara a qui xiularan els de l’equip enemic
Si m’has deixat tot sol i malferit
Una mirada perduda trencant l’orsai
Un instant que s’atura escurçant l’espai
I amb un xut certer, on res a fer el porter
Retorna la passió i l’afició coreja
I ara qui farà gol en el temps afegit
I ara a qui abraçaré els diumenges al llit
I ara a qui xiularan els de l’equip enemic
Si m’has deixat tot sol i malferit
