Erro
des del meu central refugi
en solitària condemna
Camino
perseguint-me
i perseguint
en les profunditats
el·líptiques
de l’esdevenidor
les traces mil·lenàries
del camí
que tantes voltes
he petjat a l’entorn
d’un altre centre que
per molt que és ignorat
es fa sentir
UN GRAPAT DE CENTENARS
DE MILIONS D’ANYS LLUM
MÉS ENDAVANT
M’ESPEREN LES PETJADES
QUE ELS MEUS PEUS HAURAN DEIXAT
UN GRAPAT DE CENTENARS DE MILIONS
D’ANYS LLUM ENRERE
Tal és
la insòlita natura
del meu destí
Autoinflamat
per la corona de foc
de fatu orgull
la forçosament solidària
solitud reial,
la indefugible representativitat
d’un simbolisme
centralista
autoritari
absolut
i absolutista
Sóc soldat solitari
destructor implacable
d’amics i enemics
i no hi ha ser
que fos capaç de resistir
el contacte amb mi
sense tornar
a les ígnies fons
d’on raja
tota idea d’existència
De mi
la força i el poder
que m’encadenen
de mi
l’imant
la por
i la dependència
i a mi
l’obediència
Sóc u
i sóc sol
i rei volgut
i erro
des del meu central refugi
en solitària condemna
