Erràtic

Om un estrany enmig de la gent
veig córrer el temps indiferent,
em miro els peus i m’han crescut arrels, de fons empàtic, però resistent.
Perdut buscant, no hi res mes enllà,
ja estic cansat de caminar.
Em sento sol i com si fos fantàstic,
llueixo un gran somriure erràtic
perquè desprès sé que estaré amb tu.
Perdut buscant, no hi res …
Soc un boig fent d’home estàtic
cansat de viure en un mon apàtic i absurd.
La nit s’escapa irremissiblement,
m’aferro als dies impenitent,
cremo les hores jugant com un nen,
com un addicte irreverent.
Perdut buscant, no hi res …
Em sento sol i com si fos fantàstic, soc un boig fent d’home estàtic,
cansat de viure en un mon apàtic i absurd.
Em sento sol i com si fos fantàstic,
llueixo un gran somriure erràtic
perquè desprès sé que estaré amb