Refracta un arc de Sant Martí
Damunt dels cadàvers
Les fites a tot allò sentit
Són traces de pell de pergamí.
Milanes que ronden un passat
De carn de frontera
Ermàs de somriure congelat
Mirada distant
D’un gris fumeral.
Les venes davall pell transparent
S’assequen malaltes
Memòries de llum inexistent
Cruiant un present
De gel per desfer.
I els camps abandonats
Són plens de sal.
I els camps s’han abonat
Amb sal.
