I aquí estem,
qui ens ha vist i qui ens veu,
si érem heavies ningú s’ho creu.
Fer una balada hagués estat
signe de debilitat.
Com més fort millor, aquesta era la qüestió.
Érem heavies i no cumbes,
érem heavies i no cumbes,
érem heavies i no cumbes,
érem heavies i no cumbes.
I ja ho veus,
hem anat a pitjor,
ens hem venut al millor postor.
Els excompanys del grup de rock,
no ho entendran pas mai del tot,
el volum al deu i que ens sentin de tot arreu.
Mai vam ser els número 1,
vam plegar i no ens enyora ningú.
Per no cobrar ni un pa amb pernil,
vam decidir canviar d’estil,
sols i venuts,
ja ho pots dir-ho sense embuts.
