Laments patètics davall es llençol
Sempre en faig un gra massa
Sé que ses súpliques no van enlloc
Però és que abans no feien falta
Els dies que no puc estar totsol
Es silenci me destrossa
Entre s’indiferència i es consol
Rebentat i sense força
No te vull saciar
No vull necessitar-te
No te vull embafar
No vull necessitar-te
No vull que te centris amb el que dic
Ses paraules s’esborren
Ni que deixis de trobar-me atractiu
Tot està per recórrer
Els bons temps duren massa poc
Tot sempre s’ha de tòrcer
Sentim que està fora de control
Però vull pensar que tot torna
No te vull canviar
Però no vulguis canviar-me
No, te vull ben igual
No vull necessitar-te
Esperar és difícil
Per trobar s’equilibri
