Quan arriba el fred de l’hivern,
sempre m’intento fer el valent.
No porto bufanda, ni res que em mantingui el cos calent.
Si em vesteixo tapat fins a les orelles,
diran que sóc un fredolic.
No em poso el gorro, ni guants perquè m’escalfin els dits.
Però de seguida
arriba un dia
en què m’he de quedar al llit.
Sempre em constipo.
ATXIM, ATXIM!
Esternudo i m’empipo.
ATXIM, ATXIM!
Quin gran avorriment quedar-se al llit,
no poder sortir a jugar amb els amics.
De tosir tant em fa mal la gola
i no puc parar d’esternudar.
De tant mocar-me
tinc el nas vermell i el cap com un timbal.
Quan em curi aquesta vegada,
penso abrigar-me fins a dalt.
Potser si em tapo,
qui sap si no agafo un refredat.
Estic fet una sopa,
tinc mocs tota l’estona
i el nas no em para de rajar.
Sempre em constipo.
ATXIM, ATXIM!
Esternudo i m’empipo.
ATXIM, ATXIM!
Quin gran avorriment quedar-se al llit,
no poder sortir a jugar amb els amics.
Quan arribi l’hivern, val més que et tapis si no vols que t’agafi el fred.
Quan arribi l’hivern, val més que et tapis del fred.
Sempre em constipo.
ATXIM, ATXIM!
Esternudo i m’empipo.
ATXIM, ATXIM!