I just en l’últim tram
d’aquest camí sinuós de tornada
fatalment lligat a la destrucció.
En l’últim revolt de real,
sento xisclar d’alegria,
Allà on els crepuscles sense fi
semblen xuclar-te el món de dins,
eternament viu.
totes les “meves” veus revoltoses.
Revolta “irreal” constant;
la revolta interior.
Allà on els crepuscles sense fi
semblen xuclar-te el món de dins,
eternament viu.
Que t’atrau cap a l’Anarquia.
Coherència en la Incoherència
Dedico una última rialla burleta (L’ únic ordre, el desordre.)
al món de les aparences,
abans de partir amb Caront.
No temo vertígens ni marejos,
porto la Vida viatjant
amb el pes del món a les espatlles…
…Només sóc un pigment en la sanefa celestial
de la pell d’una serp que es mossega la cua…
