Comenc es dia cantant amb alegria
Soc feliç, però ara qui ho diria
Dins meu soc lliure i de fora costa riure
Vull viure tranquil i així no-po-po-po…
… així no se pot, només demano un canvi,
encara que sigui poc, vull un món solidari
contra un estat de xoc
I si tu no camines
jo no me moc, fent temps i esperant-ho
No me fa por i esperaré
que caminis també,
a sa “sombra” no fa calor
I jauré davall d’un oastre
fins que passi tot
Si és que entre poc i massa,
sa mesura sempre passa
Si és que entre poc i massa,
sa mesura sempre passa
Si és que sa vida és una batalla constant,
tot, a es final, tot va arribant
He après que tot sol soc ignorant
Hi ha força per a qui t’estima i no et vol mal
Si vull un món solidari, molt més humil,
més humà, més senzill, i més rudimentari
més solidari, molt més humil,
més humà, més senzill i més rudimentari!
Si és que entre poc i massa,
sa mesura sempre passa
Si és que entre poc i massa,
sa mesura sempre passa
Si vull un món solidari, molt més humil,
més humà, més senzill, i més rudimentari
més solidari, molt més humil,
més humà, més senzill…
Si vull un món solidari, molt més humil,
més humà, més senzill, i més rudimentari
més solidari, molt més humil,
més humà, més senzill…
Si és que entre poc i massa,
sa mesura sempre passa
Si és que entre poc i massa,
sa mesura sempre passa
Si és que entre poc i massa,
sa mesura sempre passa
Si és que entre poc i massa,
sa mesura sempre passa
