Què et podria jo donar…
un somriure, un clavell,
un amor endiumenjat
amb les flaires d’un ramell.

Del teu hort terra banyada,
recolliré les olors;
del teu cos prenc la sentor
només amb una alenada.

Si tu me mires amb flors
s’omple de perfum el dia;
en sentir una olor amiga
tot és ple de goig i amor.

Entre l’arena i el mar
no hi ha aroma més fina
que el perfum de saladina
que a ta pell dus amarat.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /