Et perdono les mans
que no hi eren
per fondre els mals.

I m’excuso la veu
enfonsada
en rius, torrents i mars.

Et deslligo els peus
que no s’orientaven
pels camps de gel.

I m’afluixo els dits
i deixo arrossegar-me
pels corrents marins.

Que el vent se’ns emporti els dolors i les penes,
que llunes i estrelles ens dorin les nits,
que la llum d’un far mani menys que les veles,
que plujes inundin els rencors del pit.

T’agraeixo el llac
on puc submergir-me
i respirar.

I t’admiro el crit
que emmiralla
el teu instint.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /