Et penso constant, allà dalt
I els dies es fan mes llargs
et veig constant, al meu cap
on apareixes tant com abans
I es que ens ha separat
la por
I es que ens hem estimbat
per por
d’allò que hagués pogut ser un miracle
El riu i el pantà
van de la mà
En els meus records,
els que tinc amb tu
I els petons
dolços i petits
I els nostres cossos
que s’ajustaven
cada nit
I encara somio en que et toco el dit
I encara somio en que ets al meu llit
I encara somio que t’adorms al meu pit
I es que ens ha separat
la por
I es que ens hem estimbat
per por
d’allò que hagués pogut ser un miracle
i es que jo, et vull el bé
i es que jo vull que et cuidi el vent
i es que jo, et vull el bé
jo et vull el bé
