Com la lluna fa voltes al nostre món, incansable i constant,
orbites pel meu cap, amable i amant.
Com l’abella ronda els pètals d’una flor, delerosa i rebel,
passeges pel meu cor, generosa i fidel.
…i ara ens portem com una ombra enganxada al cos sense pesar.
Com l’espiral que gira sense fi, invencible i precís, deambules pel meu cel, infinita i feliç.
Com l’avió que busca pista per a aterrar, temerari i valent,
sobrevoles pel meu pit, decidit i acollent.
…i ara ens portem com una ombra enganxada al cos sense pesar
i hem obert aixetes i calaixos, que hi brolle vida i llum.
Com la pell que s’embolcalla fort al cos, indomable i suau,
abraces lo meu hort, lluminós i en pau
…i ara ens portem com una ombra enganxada al cos sense pesar
i hem obert aixetes i calaixos, que hi brolle vida i llum.
