No sé què hi faig aquí tot sol
si això li passa a tanta gent.
No sé què faig a casa
i no surto al carrer…
No sé què hi faig aquí tot sol.
No entenc lo que m’està passant
ni com estan jugant amb mi.
I no tinc res a perdre
però no em moc d’aquí…
No entenc lo que m’està passant.
Això d’haver de sobreviure
ja ho hem agafat per costum,
que el viure és dura competència
per si podrem pagar la llum.
Avui una dona cridava:
com és que encara no hem dit prou?
Per què se’ns pixen a la cara
mentre la tele diu que plou?
Si un dia et quedes sense casa,
mai no sabràs qui és qui ho ha dit.
Mai no sabràs qui en té la culpa:
si és Barcelona o és Madrid.
Si no t’agrada aquesta dansa,
si trobes que això és un abús,
encara et queda una esperança:
per sort, encara et queda el blues.
