Som d’una illa on sa vida passa a temps ralentitzat,
una terra que t’enfonsa a un bucle de tranquil·litat.
Quan el sol mos il·lumina descobreix un bell mosaic,
de persones que conviuen dins paisatges naturals.

Entre platges i muntanyes voldria seguir passejant.
Escoltant ses melodies d’animals que van cantant,
creixerà es meu hort d’històries i així jo em podré nodrir,
alimentant sa identitat en què ma mare em va parir.

I quan sa mort vengui a cercar-me
Pot ser que em trobi tombat
engronsant-me amb s’oratge
que m’arriba de la mar.

Encara és prest per enterrar-me,
no te pensis que he acabat
deixa’m que avui doni llargues
ja em moriré demà.

Es meu futur jugant a cartes
a n’es club de jubilats,
escoltant ses xafarderes
criticant es personal:

Mira aqueixa mala sorra que s’entén amb es veïnat,
es seu home és un bandarra… tot lo dia va ben gat.

I té un fill que fuma porros… una bona l’ha armada!
Ha enganxat sa filla d’es batle i l’ha deixat embarassada
-Però això és ver?
-No ho sé… Això m’han dit!

I quan sa mort vengui a cercar-me
pot ser que em trobi trescant
pes racons de tramuntana
escalant sa llibertat
Encara és prest per enterrar-me
i no es que vulgui fer esperar
però és que de viure a n’aquesta illa
mai em vull acomiadar.

Mira-los a n’es turistes
carretera amunt i avall
uns corren en bicicleta
i altres monten a cavall

un descontrol abominable,
per Magaluf i s’Arenal,
es col·lapse incontrolable
que mos invadeix cada any.

I quan sa mort vengui a cercar-me
Pot ser que em trobi tombat
engronsant-me amb s’oratge
que m’arriba de la mar.
Encara es prest per enterrar-me
però És que vull seguir cantant

…a sa terra que m’inspira
i a n’es dies que has contat
a sa dama que cavil.la
tradicions que anam filant.

I quan sa mart vengui a cercar-me
Pot ser que em trobi enredant…
Això sí que és bona excusa per fer tard

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /