En un carrer d’Alacant – barri antic –
han començat a ballar, dones i homes.
Salten lleugers i la gent ho contempla.
Com els infants que miren l’espectacle.
Amb espardenyes és el salt millor,
sona, de lluny, una guitarra oculta.
I canta algú, l’un i el dos, però ells ballen.
Han elegit el millor del dibuix.
Balla el país, amb aquestes parelles
balla el país, car el futur és seu.
Seu i ben seu. I la música és seua.
El firmament de l’estelada mel.
