En tu estime el món,
la terra i la gent d’on véns,
en tu estime.
I sé que en tu és més fort el dolor
i més intensa l’alegria de viure,
i és en tu on creix la vida
i és en tu on em sent lliure.
En tu estimaria fins i tot
l’absurda vinguda de la mort,
i és en tu que estime
les dolces dimensions del teu cos.
En tu estime el món,
la terra i la gent d’on véns,
en tu estime, en tu,
perquè a tu t’estime,
en tu, en tu, en tu…
