Allà en un carrer molt fosc
avançava sense por,
volia arribar el primer,
però el feien caure en un forat.
Corria pels descampats
d’un barri baix de la ciutat
i així intentava somiar
que un dia ell podrà triomfar.
Sempre deia als seus amics:
«no em veureu aquí
per ser un perdedor».
I en Pol cridava als carrers:
«jo volaré alt,
ningú em pararà els peus».
Els seus pares van passar
tota la vida com esclaus,
ell sabia com ningú,
la sort no passa mai per baix.
I així buscava un nou camí
per deixar de ser miserable,
canviar el destí del seu entorn,
sortir del fang on ha crescut.
Sempre deia als seus amics:
«no em veureu aquí
per ser un perdedor».
