En el meu pit, el meu cor,
batega lliure, sense por.
Deixa’m ser un vers d’amor,
la devoció d’un amic.
Molt de temps ombra vaig ser,
em vaig perdre en mi mateix.
De tu vaig aprendre a ser la mà que dona
sense rebre, generosa i lleial.
Què és la vida? Anar i vindre absurd.
Dona’m ànima, calor.
Ser tan nets tal com la neu que cau.
Tot ho té qui tot ho dona.
Res no espere, res no sé,
res no tinc, sols tinc fe.
I allà on estem, saber estar;
sé que és ingenu, mes no envejar.
Mai cedir davant de l’adversitat.
Voldria gaudir l’alegria
de qui està en pau.
Les meues cadenes he de trencar.
Fora penes amargues com la fel
