En el fosc espill del port
s’emmirallen les barcasses,
i un traçat de mocadors
fan les gavines en l’aire.

Gavines, mans en adéu!
que desprèn el cel com llàgrimes.

Quan tallaven l’horitzó
feien un trau per guaitar-ne
la lluentor d’un estel
que duien damunt les ales.

Vol, estrelles, horitzó,
incentius per a llençar-se
pels viaranys en solitud
dels ensomnis inefables!

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /