En algun lloc

De bon grat donaria et poc que tinc  per un temps breu de plenitud del cos  compartint amb un altre, desitjós  com jo de transgredir i transgredir-se.  Parlo només del desig exaltat  sense abans ni després o, tal vegada, amb abans i després volgudament  ignorats en un vent que tot ho esborra.   La cançó té una tornada sinistra:  mai més, mai més; però en algun indret sempre hi ha un faune que no fa la sesta. Tiro els daus un cop més, potser el diable me’n farà cas i em sorprendrà amb un joc  més favorable del que m’imagino. Comptat i debatut, tot s’ha de perdre. Massa allunyat de mi, no tinc ni alè  per enllorar el mirall que em representa.