Els tres tombs de Sant Anton

Els voltants de l’església de Sant Antoni
ja a les deu plens estaven de gom a gom
i a la gent tot fent fresa i movent xivarri
s’esperava per veure passar els Tres Tombs.
Va arribar al cap d’un rato la comitiva
que portava les besties a beneir
feien tots molta tropa però era el meu nòvio
el que més cors de llauna feia patir.
Com que d’abanderado hi anava ell
de content no cabia dins de la pell.
I jo en veure’l tan guapo i estarrufat
li vaig dir “carinyo” en un dolç esclat.
Ai Antonet del meu cor
rei dels Tres Tombs jo per tu
que en donaria de Tombs
Ai ja en pots estar ben segur, ben segur!
Com que Sant del meu novio
aquell dia era
vam anar a celebrar-ho a Sant Agustí
érem tretze a la taula més ell va dir-me:
la més vella és ta mare, no cal patir.
Quin gastet el molt plaga al costat em feia
però la mare badava i no el veia a ell
doncs prou feina endrapar la dona
que es va clavar per postres quatre tortells.
Al sortir del cine Diana ens vam anar
i allà si que el cotxer se’m va desbocar.
I per no disgustar-lo, jo sóc així
m’ho vaig prendre amb paciència i fins li vaig dir.
A la nit vam anar al ball que a la Bohemia
els cotxers dedicaren al seu patró
i per més que no duia pas la ‘libreia’
el meu novio hi va anar de vint-i-un botó.
Ell i jo no vam perdre ni una tocada
i ballant disfrutarem com dos lirons
sobretot cargolant una americana
que és el ball segons diuen de fer petons.
Però va ser molt casual doncs el petonet
me’l va fer a la mitja hora en un reconet.
I a l’anar a fer una mica de ressopó
li vaig dir bo i tornant-li jo aquell petó.