a vegades em llevo però no em puc despertar
soc a dins d’un record on el temps s’ha aturat
són els dies en què busco i no sé ben bé que es el que estic buscant
i sovint pel carrer mentre vaig caminant
t’imagino des d’una finestra mirant
i als moments en què estic més despert no puc evitar pensar
que els trencants que ens allunyen i acosten ja estaven fixats
i que el mal i el bé que ens hem de fer no els podem controlar ni evitar
no hi ha mapes que et diguin com sortir del record
ni he trobat cap camí que no em torni allà on soc
sé que torno un cop més a anar camp a través cap al no res
però els trencants que ens allunyen i acosten ja estaven fixats
i el mal i el bé que ens hem de fer no els podem controlar ni evitar
