Ara en ve l’hivern
sempre en plou i neva,
pobres traginers
que van de carrera;
pobres traginers
que van de carrera.
 
Matxos que meneu
gasten gran fatxenda,
porten davantal,
manteta i coberta;
porten davantal,
manteta i coberta.
 
Si els han agafat
i a la presó els menen;
si s’hi han escapat
per una finestra;
si s’hi han escapat
per una finestra.
 
Que ningú no ho veu,
sinó una donzella,
que en prenia el sol
al fonsa d’una era.
 
N’ha fet un gran crit
na l’escarcellero:
‑”Els presos se’n van,
ja en passen la serra!”
 
Moreu va davant,
Jordi va darrera;
Moreu se girà:
‑”Jordi, no segueixes?”
 
‑”No puc caminar,
ni trepitjar en terra,
i els peus m’hi fan mal
de dur les cadenes.
 
Si pogués tornar
en aquelles terres,
faria un amor
de una donzella.
 

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /