Sonen, sonen, sonen, sonen!
Sonen, sonen, sonen, sonen!
Diuen que plourà, alegria pels carrers,
diuen que plourà, harmonia entre la gent,
que la vella cançó fa ballar els carrers menys desperts,
i per tots els racons se sumen veus de diferents parts del món.
Tambors que repicaran sobre corbates que retallen sense mandra,
que no es cansen de la falsia, de les paraules tòxiques i les mans llargues.
Are the sounds of the freedom.
Are the voices of the people oh yeah!
The future is now! You know the future is now!
Sonen, sonen, sonen, sonen!
Sonen, sonen, sonen, sonen!
Així que desperto amb el repic dels tambors
que em donen corda i mouen els batecs del meu cor.
Esquivo la intoxicació de mitjans que ja no informen,
que controlen i volen tapar la nostra visió, enfonsar les il·lusions,
que no pensis, que no actuïs, que no siguis mai tu mateix.
Pensar, és clar, no és pas del seu gust,
ells prefereixen veure les neurones com s’adormen,
com no es mouen, com es moren, fumant l’opi del poble.
Així que aixeca’t i deixa’t emportar pels sons del tambor que no pot parar,
que penetra fent vibrar, despertant els cors germans per la revolta.
Are the sounds of the freedom.
Are the voices of the people oh yeah!
The future is now! You know the future is now!
Mira com canta la llibertat per damunt de la vanitat,
mira com balla la solidaritat per damunt de les injustícies.
Sonen, sonen, sonen, sonen!
Sonen, sonen, sonen, sonen! Els tambors de la rebel·lió!
