L’amor ens parla
amb paraules humils,
petits mots quotidians.
Paraules grises,
petits mots insignificants.
Diem, en deixar el llit:
“Bon dia, fa bo; tu com has dormit?”
Mots tendres
amb un tendre so,
un so autèntic de debò.
Mots que pesen pocs grams,
respirats per tu
broden mil lligams.
Paraules que no valem res
i que fa temps que hem après…
Paraules que vénen
i que se’n van,
mots de petit valor.
Tots aquest mots
que tothom troba buits
per mi són plens d’amor.
Diem a mitja nit:
“Se’t tanquen els ulls
quan rius molt seguit”.
“Quan jo ric?”
“Sí, ben bé quan rius”
“I a tu quan només somrius.”
Mots que pesen pocs grams,
respirats per tu
broden mil lligams.
Paraules que no valen res
i que fa temps que hem après.
L’amor ens parla
amb paraules ardents,
mots de sentit obscur…
Els petits mots,
tan petits,
tan petits,
que tots dos entenem.
