Som els morts de l’any 40
que venim del paradís
Dalt del cel la vida és blanca
i l’estar-s’hi es fa avorrit
Allà ningú no té venes
i no hi pots fer córrer sang
allà ningú no té sexe
i no et pots enamorar
ni tampoc girar l’esquena
perquè ningú no té faç
has d’agafar el camí recte
perquè no hi ha camí errat!
Eh! Som els morts de l’any 40
que venim del paradís
Dalt del cel la vida és blanca
i l’estar-s’hi es fa avorrit
Allà no pots ser golafre
perquè els cossos s’han podrit
allà no hi ha mai baralles
car tots són sants garantits
tots són gent de bona casa
allà no hi tens enemics
totes són ànimes santes,
allà no et pots divertir!
Ah! som els morts de l’any 40
que venim del paradís
Dalt del cel la vida és blanca
i l’estar-s’hi es fa avorrit
Decidírem de fugar-nos
i vam fer-ho ahir a la nit
perquè ens era insuportable
aquella presó feliç
que ens donaren com a premi
per haver estat bons fadrins
Per això ara us recomano,
si sou sants, que no us moriu!
Oh! som els morts de l’any 40
que venim del paradís
Dalt del cel la vida és blanca
i l’estar-s’hi és avorrit
