(Família, no heu sentit allò de, Joan Vicens)
La família que he triat
Passo gran part de les hores feliç amb els “brothers” amb gent al costat
Cuido la gent del meu cora per tot el que em donen i el que m’han donat
I sé que ja no em traïcionen com altres persones que ara ja no estan
Però el temps a la gent col·loca i els que descol·loquen no són de veritat
(Joan Vicens)
Ho faig tot per els meus
Les nits són a la plaça
Perquè jo lluny dels meus
No em sento com a casa
Tenir-los no té preu
Això em deia la mama
I el meu millor trofeu
És veure que m’acompanyen
Perquè aquests són els meus
Aquells que mai em fallen
Perquè jo lluny dels meus
No em sento com a casa
Tenir-los no té preu
Això em deia la mama
I el meu millor trofeu
És veure que m’acompanyen
La meva família de nit i de dia
Jo dono la vida per ells
Sé que hi serien curant les ferides
I que es deixarien la pell
Són la medicina, també els que m’animen
Amb ells arribaria a vell
Quatre cadires, tots amb una birra
I jo no demano més
Quan érem petits somiàvem en ser grans
I ara trobem a faltar ser petits
Els estius han seguit passant
Però amb els de sempre seguim aquí units
I és que això molts potser no ho entendran
Però són la gran sort que fa temps vaig tenir
Tinc més del que mai he esperat
I espero donar més del que tots esperen de mi
Amor als germans i germanes
Al papa i la mama, i aquells que no fallaran mai
Els que vull cada setmana, que escolten els drames
I que s’estimen el que faig
És que en aquesta vida
Hi ha dos estils de família
La que et toca i la que tries
I sento que en els dos he guanyat
Compartim els gustos, el rom mai amb Fanta
Passem els hiverns barallats per la manta
M’han vist estimant-te però
Els meus mai els deixo de banda
Quan més em faltaven
Ells sempre aquí estaven
No importa la hora i tampoc la setmana
I és per això que ara jo
Ho faig tot per els meus
Les nits són a la plaça
Perquè jo lluny dels meus
No em sento com a casa
Tenir-los no té preu
Això em deia la mama
I el meu millor trofeu
És veure que m’acompanyen
Perquè aquests són els meus
Aquells que mai em fallen
Perquè jo lluny dels meus
No em sento com a casa
Tenir-los no té preu
Això em deia la mama
I el meu millor trofeu
És veure que m’acompanyen
(Passo gran part de les hores feliç amb els “brothers” amb gent al costat
Cuido la gent del meu cora per tot el que em donen i el que m’han donat
I sé que ja no em traïcionen com altres persones que ara ja no estan
Però el temps a la gent col·loca i els que descol·loquen no són de veritat)
