Enrere en el temps la llum del meu reflexe
mostrava un rostre valent,
em veia fort, em veia ple de fermesa,
aquell noi s’havia fet gran,
no era conscient dels meus límits,
aquells temps, cap llaç em podria retenir.
Els meus ulls clucs no gosen mirar-me,
Són ulls feixucs fugint del mirall
Vençuts de por per no reconèixe’m
En algú que no sé si sóc jo.
I em llevo els matins perdut i plè de dubtes,
maldant per trobar alguna llum,
cap refugi, cap lloc sota terra,
m’amaga del meu pensament,
viure a les fosques és dur, però m’ha ensenyat
a veure on s’amaga la veritat.
Els meus ulls clucs…
Caure en el buit és trist, però m’ha ensenyat
a estendre les ales per volar.
Els meus ulls clucs…
