Jo de les pedres en faig pans
Però ja fa temps que estic espès per dins
I no puc veure-hi més enllà del nas
Jo que aspirava a ser llarg de gambals…
Sóc un acudit
I no em trobo mai la gràcia
Només la desgràcia
Sort que puc fer un beure i veure els meus amics
Sort que puc trobar-los quan no em trobo a mi
Sort que la distància no ens distànciarà
Sort que tinc la sort que són al meu costat
Visc deslligat de peus i mans
Però ja fa temps que tinc un nus a dins
I tu em vas dir veritats com cops de puny
I vas deixar-me fora de combat
Sóc un acudit
I no em dono mai les gràcies
Només les desgràcies
Sort que puc fer un beure i veure els meus amics
Sort que puc trobar-los quan no em trobo a mi
Sort que la distància no ens distànciarà
Sort que tinc la sort que són al meu costat
Sóc un acudit
Algun dia tindré gràcia i no només desgràcia
Sort que puc fer un beure i veure els meus amics
Sort que puc trobar-los quan no em trobo a mi
Sort que la distància no ens distànciarà
Sort que tinc la sort que són al meu costat
