Aviat serà fosc.
Semblen més lentes
les hores, i, en silenci,
faig altre cop el vell recorregut
de mi a mi mateix.
Què poc espai
necessitem per viure i per comprendre !
Ara tot és senzill,
i en l’aire de cristall dringuen els mots
i el seu ressò em fascina.
Per pensar-te
no tanco els ulls, contemplo la bellesa
harmoniosa i dolça dels geranis.
