Els dos enamorats

Si són dos enamorats
a punt de donar-se el “sí”.
Set anys ha estat sense venir:
ja en trob l’amor sepultada.
 
Ja en gafa la guitarreta
a la sepultura se’n va.
Quant és a la sepultura,
ja en comença a tocar.
 
“Desperta’t, tu, amor meva,
que n’és hora de bon cor.”
“Si em diguessis tu qui eres,
també t’ho diria jo.”
 
“Sóc aquell amor passada,
que te’n venia a buscar.”
“Si em veiés desfigurada,
de por et faria assustar.”
 
“A mi no m’assustaries,
ni por tindria de tu,
encara que hagués de venir-hi
a la sepultura amb tu.”
 
“Baixant a baix de la porta
trobaràs un cabell amat:
el gafes i te l’emportes
i el tenes ben reservat.
 
Al cim de la pedra endaurada
tres lletres t’hi vull escriure:
que el qui en viu  enamorat
sense l’amor no en pot viure.
 
Qui en viu enamorat,
tres coses ha de menester:
enteniment i memòria,
dissimular-ho també.