Des d’aquest cap massa emboirat
faig un propòsit:
penso guanyar els meus dimonis.
Dins aquest pit mig enfonsat
rebo un missatge:
troba a qui et faci oblidar l’odi.
I assedegat,
prenc el de sempre;
que vull brindar
pels dies que han d’arribar.
Amb els meus dits allargassats
toco els teus llavis
i dono gràcies als déus bornis.
I amb aquests peus colgats de fang,
plens de clivelles,
penso expulsar els roba-somnis.
I assedegat,
prenc el de sempre;
que vull brindar
pels dies que han d’arribar.
I si el món s’ha d’acabar
que ens agafi ben mudats,
festejant-nos amb el nas gelat.
I si el món s’ha d’acabar
que ens agafi ben mudats,
festejant-nos amb el nas gelat.