Per totes les vides
que mai hem tingut.
Per totes les ganes
que queden de tu.
Per totes les miques
que ja han fet un munt.
Per tot el que queda.
Per tot el que fuig.
Per tots aquells discos
que s’han quedat muts,
que paga la pena
desfer ja aquest nus.
Per fer i sobreviure
a viure perdut.
Per tot el que ens tempta
i sembla més just.
Que encara em sacseja
els dies absurds
la teva presència,
l’esguard dels teus ulls.
La mala consciència
encara recull
dels dies de merda
la culpa i el buit.
Que encara s’estimen
els cors que hem perdut
quan renten la roba
i es mostren més purs.
Que encara et somio
i et guardo la llum
de la Lluna plena
que brilla als teus ulls.
