Territori envaït, veim morir lentament
els paisatges de l’ànima.
Som allò que se’n diu pobles colonitzats.
En el fons no tenim cap consciència de pàtria
Fills d’un bell paradís, hem venut el futur
per ser part d’un caòtic desastre.
Vols que ho digui més clar?
No hem tingut dignitat ni consciència de poble
Hem llançat al carrer tots els símbols d’antany
i hem fet grisos festers de vergonya i origen.
Som una Illa d’estranys.
Crec que estem acabats, ells són més i la llengua
que parlam és mig morta.
Semblam indis setjats, aborígens vençuts,
serhumans avortats.
Jo volia estar obert. solidari amb el Món
a un diàleg fecund però amb terra i veu pròpies.
És inútil, el pes de la història ens esclafa.
Dibuix damunt la sorra el perfil blau de l’Illa
agraït pel present de tants dies antics.
Nu dins l’aigua m’és dolç
naufragar en aquest mar
de la literatura.
