Aquella vida que vam perseguir
és una flor que no es podrà marcir.
Viu eternal, és immortal,
en el jardí del més pur ideal.
Quan governa l’esperança, / la il•lusió de canviar el món
fa pensar que el món avança./Així ho diuen les cançons.
Tot es mou i es mou amb tu, / acabant i començant.
Tararí, turururú, / endarrere i endavant.
Aquesta vida l’hem viscuda abans
i tornarà amb els anys…/…tornen els àngels(8V cors)
No, no mai més no vull sentir / els ocellets de bon matí,
només els àngels dia i nit, / els serafins, els querubins,
també els arcàngels / del llamp diví.
Sense desfici ni apocalipsi,/des del principi fins el judici,
pel precipici del paradís, / veient l’abisme, veient el cim.
Els anys els anys els anys…/…àngels, àngels(18V cors)
Veient l’abisme, veient el cim.
