Ella busca el perquè
de tanta por als ulls de la gent.
Ella somia en paper
un món sense soroll de dents.
Ella canta per a tenir un mirall on veure-s’hi,
Per sortir-se de la eclipsi del silenci,
Abans del últim judici
vol sobreviure al eclipsi,
Al mig de tanta psicosi,
No troba ningú que li posi la mà a sobra i fa fred.
S’abraça a les ombres,
Es beu l’amargor,
Parla amb els records
per no perdre la raó.
Balla sota la pluja,
quan ningú mira ella puja
la veu,
L’han tornat a trepitjar i s’ha llevat mil vegades.
Està cansada de trobar totes les portes tancades,
tan trencar-se les ales ja no sap com pot volar
i va donant-se cops sense mirar on va.
No té por a naufragar,
és filla de les onades,
després de perdre mil jugades
s´ha oblidat de com plorar,
Camina per la vorera
com si fos la corda fluixa,
Mira endavant sabent que ho ha deixat tot endarrere.
Ella, Ella, Ella es perd i es troba,
ella s’allunya, s´apropa, s’esborra, es perd i es troba…
Ella és totes les dones guerreres que trenquen fronteres amb el seu valor,
Lluiten per la dignitat en mig del dolor.
