Embolicat com de costum,
he recordat el teu cos nu.
Com oblidar el teu perfum?
Ni fam ni son si no estàs tu.
Jo, ionqui dels records,
enganxat a totes les pors,
llàgrimes i llapis per dormir,
paradís de fum a dins del llit.
I a l’imaginari del meu cor
hi ha un trosset de tu, de tu.
I a l’imaginari del meu cor
hi ha un trosset de tu.
Jo que tinc el vici
de pensar-te per desfici,
de fer-ho tot més difícil.
Que fàcil si tu fores ací.
Hi ha mirades, somriures i abraçades,
nits i matinades atrapades dins del pit!
Ara habite al desert dels meus llençols,
on soles tu m’esborraves els malsons.
Torna’m la frescor d‘aquell oasi ple de flors.
Jo, ionqui dels records,
enganxat a totes les pors,
llàgrimes i llapis per dormir,
paradís de fum a dins del llit.
I a l’imaginari del meu cor
hi ha un trosset de tu, de tu.
I a l’imaginari del meu cor
hi ha un trosset de tu.
Jo que tinc el vici
de pensar-te per desfici,
de fer-ho tot més difícil.
Que fàcil si tu fores ací.
Hi ha mirades, somriures i abraçades,
nits i matinades atrapades dins del pit!
