El vent tallant

Tant de bo pogués ser un indi! Al galop del meu cavall, el vent tallant. Estremint-me constantment, a batzegades. Sota meu, la terra tota tremolant. I deixar anar els esperons, que ja no hi eren. I llençar les regnes perquè no n’hi havia pas. I llavors veure la terra, com si fos un camp segat gegant. Ja sense el coll ni el cap del cavall.