Ja no li tinc por, al camí, s’ha de veure i recórrer
a les corves d’una esquena, tot anirà bé allà,
el vent ens portarà
el teu missatge a les estrelles, el trajecte del viatge,
aquell instant de vellut, tant és si t’importa.
El vent els portarà, quan tot desasaparegui
el vent ens portarà

la carícia i la metralla i la pena que ens dispara,
el palau d’uns altres dies… d’ahir i de demà,
el vent els portarà.
La genètica al sarró, els cromosomes a l’atmosfera,
taxis cap a les galàxies i l’estora voladora.
El vent els portarà, quan ja no quedi res
el vent ens portarà

el perfum dels nostres anys morts,
aquell que et pot trucarà a la porta,
infinitat de destins… pensa-­hi, què és el que es recorda?
El vent els portarà.

Mentre puja la marea que cadascú repassi els comptes.
Al racó de la meva ombra porto un polsim de tu.
El vent el portarà, tot desapareixerà,
el vent ens portarà.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /