El vell Montgó es desperta
el sol badalla per dalt La Plana,
com un peix d’argent
va penetrant Segaria endins,
la llum dibuixa l’Aitana.
La mar es torna daurada,
les barques pentinen l’alba,
és el millor regal dels deus,
etern vigilant del meu país
acaronat pel mar.
Juguen els eriçons
amb els escarabats
per enmig del fenoll marí.
L’aranya de la creu
espanta un alacrà
corrent per l’herba de Sant Blai.
La llengua de cavall
creix entre els margallons
s’amaguen les perdius
i la colobra acaça un falciot
a l’ombra d’un llentiscle i un pi bord,
herba de les llunetes, romer
i un àguila de Bèrnia ve volant…
La mar es torna daurada…