El mar – ha sortit a fer fortuna
Allà – sota el vestit de la lluna
I jo – que sóc només au de moll
Ocell – o gavina gigoló
Li dic –que regressi aviat aquí
Al port – amb els mariners tranquils
Fixats – als seus cossos de vaixell
Grisencs – de marees d’altre temps
Tinc el meu tabac,
cobro la pensió,
no pago impostos…
A l’hivern em poso el meu xandall,
tafanejo
i no foto brot.
La vida – és com el mar que se’n va
Tan lluny – com fulls hi ha a l’almanac
Realment – seria força divertit
Si ja – no tornés mai més, petit
Arreu – entre la sorra i les algues
Hi ha – un raconet a una taula
I tu – que no ets, malgrat tot, malvat
Reculls – munts de petxines infants
Jo no menjo mai peix, nen,
perquè no se’m posa bé.
Vaig fent…
Quan embarcava
portava el meu litre de rom.
Bevia!
Ton cor – és una onada indomable
Que es plega – amb la tristor d’una fada
Que fa – un discurs al vent del nord
Que surt – obrint veles lluny del port
I allà – a un cafè d’horitzó
Hi beus – tantes copes com tu vols
Vessant – llàgrimes d’escuma i plomes
Que es fonen –una altra vela a la broma
Quan me’n vagi
em posaré la meva trenca,
cago’n cony!
I aquest bon Déu de merda,
que deixa que em podreixi a terra!
El porc…
