Tres filles, tres prínceps,
tres porquets, tres óssos,
tres cops, tres taronges,
tres desigs, tres premis,
tres camins, tres somnis,
tres interrogants…
Sempre tres i tres
en els contes màgics!
Com si cap més nombre
fos interessant!
Jo, que sóc el quatre,
doncs, de què serveixo?
sols per «quatre dies»,
o per «quatre fàstics»,
o per «quatre potes»,
o per «quatre quartos»,
o per «quatre gats»?…
Sols per «quatre coses»
insignificants!
Si jo no fos una
xifra ben quadrada,
de posat altívol
i gest elegant,
us ben asseguro
que em doblegaria;
que moltes vegades,
ai! no em falten ganes
d’esclatar plorant.
