Ben disparat tothom, arriba l’Enfarinada.
La coca de llardons, els ous i la botifarra.
Tot amb la boca i prou, que arriba el Pampa-figues,
el menjablanc i el brou, els Bòbuls i la Xeringa.
Uns paios aplegats, engega el Ball de Gitanes.
Un rugbier ben gat, fent l’ós em fot un placatge.
Ja ve el Moixó Foguer, és mel la ploma que gasta.
Merengues, caramels, el V/Bar quina ensarronada.
Jo te l’encendré, el Tio Tio fresco,
jo te l’encendré el Tio de paper.
No me l’encendràs, el Tio Tio fresco,
no me l’encendràs el Tio del detrás.
El Ball de Dones va, ataquen els joves mansos.
Dins la nocturnitat, il·luminem el Pullasso.
Penja de dalt el ruc, bojos els gegants a plaça.
Mostren malucs peluts, senyoretes ben mamades.
Som súbdits i vassalls, el Rei és Carnestoltes.
Enganyem al mirall, anem a llençar taronges.
L’exèrcit desfilant, de carrosses fent el guiri.
Vanitat esclatant, la Rua de l’extermini.
Jo te l’encendré, el Tio Tio fresco,
jo te l’encendré el Tio de paper.
No me l’encendràs, el Tio Tio fresco,
no me l’encendràs el Tio del detrás.
La Baixà del Bullent i el Dia de la Crosta.
Vinga que hi falta gent, ve el Baldiri de la Costa.
Emborratxem els Déus, passeu-me la Malvasia.
No em parareu els peus, que vénen els Darrers Dies.
Amb el garbuix fem net, la merda sota l’estora.
Ridículs i cap dret, ve el Coro de l’Astirora.
Emmascarats fem ball, poti-poti hidroalcohòlic.
Un dolç terrabastall, dramàtic i gens canònic.
Jo te l’encendré, el Tio Tio fresco,
jo te l’encendré el Tio de paper.
No me l’encendràs, el Tio Tio fresco,
no me l’encendràs el Tio del detrás.
Quan ja no poguem més, de cendra farem reviure.
Que cremi allò sobrer, enterrarem la Sardina.
