Camín amb pas lent
i els arbres, pacients, em veuen passar.
M’invent moviments
com les fulles que arrossega el vent.
Estic somrient perquè sé que m’esperes.
Som conscient que la vida no torna enrere.
Tel al cel rogent
i la lluna que no vol ser plena.
Esquivant el temps,
pam a pam, vaig aprenent.
Jocs de mans, estratègies.
Et som davant, ben admès pel teu encant.
Pel teu encant, sempre exultant.
Som dos instants com imants,
som dos amants que anam cantant.
Pa pa ra ra…
