Per seguir hem d’aturar.
Viure el temps dels arbres.
Vegetació que decreix quan cal
i creix a poc a poc quan pot.
Per seguir hem d’aturar.
Viure el temps dels arbres.
La quietud dels seus moviments,
saber estar, malgrat l’embat del temporal,
malgrat les esgarrades,
malgrat la desfeta de fulles i branques,
malgrat la caiguda del seu tronc,
la branqueta trau un parell de flors.
Poquet a poquet serà com abans
o fins i tot més gran.
El temps necessari, tot el temps per davant,
escamparà la boira, tornarà el món.
Ens pot omplir la por,
la desafecció ens pot caçar a tots,
però també ens pot “plenar” altre sentiment:
la convicció que això ho superarem.
Per seguir hem d’aturar.
Vivim el temps dels arbres.
