Matí de Sant Joan,
sorteig surt a la plaça
i el jovent que hi amassa
se n’hi va sospirant.
El pobre que trau negra
se’n va a casa plorant.
Me’n vaig a despedir-me
del pare i de la mare,
de germans i germanes,
i el meu amor també.
Me’n tinc d’anar a la guerra,
no sé si tornaré.
Passarem per Llançà
per anar dret a Figueres,
seguirem carreteres
passant per Mataró.
Anirem a les Castilles,
València i Aragó.
Adéu ciutat de Madrid,
tens tan riques vistes.
No hi ha vila més trista
com és la de Llança.
Ciutats com Barcelona,
a Espanya no n’hi ha.
