Quasi tot entre en Cave, l’I-ching o en Dylan
Pluja amarga al tercer pis
La resta és sequera, robada damunt les coses
Viure així
A cada casa van plorar abans en nits iguals
Sorgia el seu rostre a les cambres baixes, per la ciutat
I mares i pares van recaure a davant el mirall
Ell guaitava pel centre, ben vestit, fent peu dins la mar
L’oceà corbat
Tal com un destí
Cerc alguns amics
El foc puja alt
Ell i jo
Camins aquí i allà
Ho podríem assajar un cop més?
Ho podríem assajar un cop més?
Agafam el pas
Grans noms sempre vius
No l’he vist sortir
Els cabells brillants
El foc puja alt
Cerc alguns amics
L’oceà corbat
Tal com un destí
Com un destí
